A ANTONIO DE PACO SANZ (amb motiu del lliurament del premi Aigua Clara)

A finals de 2003 ens trobem amb que la Unió Europea aprovà el finançament per a fer el transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortés de Pallàs.

És en eixa època quan es constitueix Xúquer Viu que comença la seua campanya de mobilització i informació, rebent una ajuda inestimable, la d’Antonio Estevan de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua que, a partir d’aquell moment, es bolca completament, abandonant tasques personals i professionals pròpies, en l’assessorament tècnic d’aquesta campanya. En pocs mesos participa en desenes de xerrades per tot arreu i contribueix de manera importantíssima a que avance la consciència i preocupació pel futur del nostre riu.

I és que el suport científic d’Antonio a través del seu anàlisi sobre les causes del declivi del Xúquer i de les conseqüències del transvasament, tal i com estava concebut, són claus en la lluita per la recuperació i recuperació del nostre riu.

Quan al 2004 es deroga el transvasament de l’Ebre i tots ens pensem que el Xúquer-Vinalopó cauria a continuació, la decisió de continuar amb les obres ens obliga a redoblar els esforços i les mobilitzacions que culminen en la històrica manifestació del 28 de maig de 2005, on 15.000 persones obliguen al Govern a reconsiderar la seua posició, sempre amb l’assessorament d’Antonio Estevan.

António és la persona clau en la comissió que es crea pel Ministeri de Medi Ambient per estudiar el Xúquer-Vinalopó, que arriba a la conclusió de la seua insostenibilitat. Antonio posa damunt la taula diverses solucions alternatives, entre elles la de l’Assut de la Marquesa, que sempre s’ha considerat com un mal menor.

Amb la seua aportació fonamental s’aconsegueix que una obra que estava executada en un 40%, amb les benediccions de la Unió Europea i amb les tuneladores a punt de perforar el Massís del Caroig, que aquesta obra, canvie radicalment, amb l’oposició frontal del Govern Valencià, i es derogue l’anterior traçat.

Però Antonio no sols és una persona amb una gran capacitat intel·lectual i científica, capacitat que ha posat al servei d’una causa justa, sinó que és una persona compromesa amb la societat i amb el medi ambient.

Això el distingeix d’altres intel·lectuals i tècnics, ell no es conforma en veure els bous des de la barrera, sinó que s’implica i pren partit.

Si tots els moviments socials tingueren l’ajuda d’una persona com Antonio Estevan, moltes de les causes perdudes deixarien de ser-lo. Antonio és un exemple per als moviments socials, però hauria de ser un exemple també per a tècnics i professionals.

Un premi més que merescut, al científic, a l’activista, però sobre tot a la persona i a l’amic.

Una persona de les que, com diria Bertol Brech, és imprescindible.

Gràcies Antonio

Polinyà 21 de juliol de 2007