A ANTONIO DE GRACIELA (amb motiu del lliurament del premi Aigua Clara)

És un vertader plaer per a mi tenir la oportunitat de fer una xicoteta glossa de l’ampli perfil professional i, especialment, personal d’Antonio Estevan, tan merescudament guardonat amb el premi AIGUA CLARA de 2007. Aquest premi vol ser un reconeixement, encara que modest, a Antonio, a la seua qualitat humana i al seu compromís en la defensa del nostre riu.

De la multitud de qualitats que caracteritzen a Antonio, em quede amb cinc qualitats que reflecteixen, en la meua opinió, la seua essència: honestedat, coherència, senzillesa, generositat i il·lusió.

En Antonio conflueix amb gran intensitat la intel·ligència i el coneixement amb una profunda sensibilitat democràtica i ecològica, que al llarg de la seua trajectòria ha fet que s’impliqués en la defensa i protecció del medi ambient front la imposició de megaprojectes d’infraestructures.

Com a enginyer i consultor independent ha treballat durant dècades en el desenvolupament de conceptes capdavanters en relació amb l’ordenació territorial i la necessitat de polítiques de transport més sostenibles, col·lectives i socialment més eficaces i equitatives. I la coherència entre el seu discurs i la praxi va fer que s’involucrés activament a finals dels anys ’80 en la lluita per salvar les Gorges del Cabriol davant la construcció de la autopista Madrid-València, com a assessor tècnic i activista d’Ecologistes en Acció.

A principis del anys ’90 amb el debat acadèmic i social suscitat al voltant del Pla Hidrològic Nacional de 1993, que proposava una interconnexió massiva de les conques fluvials espanyoles com si d’autopistes hídriques es tractés, Antonio començà a treballar en la reformulació del problema de l’aigua i de les polítiques per resoldre’ls, prestant particular atenció a la reducció dels impactes ambientals i socials, la recuperació de la funcionalitat ecològica dels rius i advocant per una gestió molt més eficient, racional i justa de les demandes d’aigua per als distints usos, com a alternativa a la construcció massiva d’embassaments i transvasaments. En definitiva, posant damunt de la taula la necessitat de nous valors enquadrats més tard en la concepció d’una nova cultura de l’aigua; percepció aquesta compartida amb un ampli ventall de professors i professionals espanyols juntament amb el quals va fundar a finals de la dècada passada la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

Quan a principis del nou mil·lenni es presentà el nou Pla Hidrològic Nacional, Antonio (juntament amb altres membres destacats de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i altres professionals independents) va contribuir a la construcció d’una crítica tècnica i social ben fonamentada i, especialment, a la construcció de propostes alternatives al contingut del PHN en col·laboració amb la societat civil. En eix context, mentre el centre d’atenció del conflicte social i també polític girava en torn al transvasament de l’Ebre, Antonio parà especial atenció a la situació de destrucció irreversible a la qual s’abocava el Xúquer, amb la construcció silenciosa i silenciada del transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs.

Com a continuació explicarà Paco, aquesta circumstància ha estat vital per poder pensar en el Xúquer i l’Albufera com a ecosistemes aquàtics amb una oportunitat de futur.

Abans de terminar, vull agrair-li a Antonio, en nom propi i de tota la gent de Xúquer Viu, la seua generositat personal i professional, el haver compartit i continuar compartint amb nosaltres el seu talent, la seua força, el seu seny i el seu temps –que com tots sabem és el més preciós de tots els bens dels que disposem. Sentim una profunda admiració i estima per tu, Antonio, i és un gran honor per a nosaltres que ens contes entre els teus amics.

Per finalitzar, voldria fer pública la adhesió i alegria que aquesta iniciativa de guardonar a Antonio Estevan ha generat en molta gent que per diversos compromisos i viatges no han pogut estar hui aqui. T’envien les seues felicitacions Pedro Arrojo (ex president de la FNCA), Leandro del Moral (president de la FNCA), Paco La Roca, Abel La Calle, Paco Puche (president de la Red Andaluza de la Nueva Cultura del Agua)....