MANIFEST DE LA MANIFESTACIÓ DEL

9 D’OCTUBRE DE 2004

PELS DRETS NACIONALS I SOCIALS. PER LA DEFENSA DEL TERRITORI.

Any rere any, milers de valencianes i valencians, eixim al carrer, cada 9 d’octubre per reivindicar la nostra llibertat i els nostres drets com a poble ho varen fer al 1977 sota el slogan de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” i més recentment expressant el desig de tenir un “País lliure, un món més just”.

Aquest any, hem eixit al carrer, “PER LA DEFENSA DEL TERRITORI”. I ho fem conscients que sense territori no hi ha País i a l’hora d’alertar sobre la irracionalitat i insostenibilitat d’un model de creixement urbanístic basat en l’especulació i depredador del territori i els recursos. La preservació del medi ambient ha de ser un dret i un deure de totes les valencianes i els valencians: des de la Punta, a les marjals de Pego i Oliva, des del Cabanyal a la Carretera d’Orpesa a Cabanes, de la Serra d’Irta a la Mariola, l’AVE, amb el qual volen partir la Ribera i l`Horta,...o la Copa de l’Amèrica, que no pot convertir-se en l’excusa per a agressions medi-ambientals en la zona litoral més pròxima a València, o com la macrourbanització de Cullera i d’altres.

I sobre tot l’aigua. Ens alegrem que el transvasament de l’Ebre haja quedat paralitzat; era irrealitzable i agressiu; cal un altra cultura del aigua. Per això, fent cas a les propostes del FÒRUM XÚQUER I ALBUFERA VIUS, enguany hem volgut donar-li relleu, llegint i assumint algunes parts del seu MANIFEST DE CONSTITUCIÓ.

DENUNCIEM el pacte Zaplana – Bono de 1997 amb el qual es legalitzà l’espoli del Xúquer i es rubricà la condemna a mort de l’Albufera.

 DENUNCIEM els governants que intenten emmascarar de progrés un projecte inviable per raons ambientals, històriques, socials i econòmiques.

 DENUNCIEM la manipulació informativa que està donant suport a una campanya capciosa, enganyant les persones i silenciant les postures contràries.

 EXIGIM :

- La immediata revisió del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer amb una anàlisi objectiva dels anys de vigència.

- - L’establiment, amb criteris científics, d’un cabal ecològic del Xúquer, proporcional a la importància del riu, prenent com a referència els altres rius mediterranis; així com la determinació de les aportacions hídriques que ha de rebre l’Albufera per a gaudir d’una bona salut ambiental.

- - La paralització immediata de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó.

- - La resolució sense demora de les necessitats hídriques del Vinalopó, la qual cosa és possible amb els recursos, infrastructures i tecnologies actualment disponibles.

- - L’elaboració d'un Pla de Recuperació Integral del Xúquer que incloga la detenció de la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i la seua recuperació, que assegure un cabal suficient per a l'Albufera i el Xúquer, i que prenga mesures per a frenar la contaminació, els vessaments i els aterraments en el seu recorregut.

- L’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea que fixa com objectius per als Estats Membres els de protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua superficials i subterrànies.

Hi han altres agressions mediambientals sobre el nostre territori que caldria esmentar: Les obres del AVE que, entre altres, crea una muralla en l’Horta de greus conseqüències socials i mediambientals, els incendis forestals, com el darrer de la Calderona, les urbanitzacions amb que volen cobrir tota la costa, la destrucció de l’Horta: la punta, Campanar...

I si hem dit abans que sense territori no hi ha País, també hem de dir amb rotunditat que sense el poble valencià no podem fer realitat el slogan de que “Un altre País és possible”, per això vincular territori i drets socials es fonamental.

PELS DRETS SOCIALS volem un país més just en un mon més just, on les nostres treballadores i treballadors no estiguen sotmesos a la precarietat laboral, ni a les fortes taxes de sinistrabilitat, ni a baixos nivells salarials i de prestacions socials. Volem un país on els immigrants gaudesquen de tots els drets laborals i on es puga garantir la seua integració en la societat, mitjançant el reconeixement de drets i deures polítics, culturals i socials. Volem un país on les polítiques educatives, socials, legals, permeten la prevenció de la violència contra les dones i garantesquen una acció sancionadora i penal eficaç, quan aquests fets es produesquen. Un país que avance cap a la plena igualtat entre dones i homes.

PELS DRETS SOCIALS volem que la sanitat siga pública i de qualitat, acabant amb el negoci sobre la salut, volem que s’acaben els greus problemes de l’ensenyament públic: barracons, mapa escolar, privatitzacions... En qüestió de carreteres cal fer esforços per millorar la seguretat vial de les mateixes així com exigir la supressió del peatge a la A-7, potenciar el tren convencional, “un tren per a totes i tots” i fomentar el transport públic.

PELS DRETS SOCIALS volem un país solidari que treballe per un món on la pau i el diàleg garantesquen la convivència dels pobles i les persones, un món on el poble saharaui puga exercir els seus drets, on no es puguen bombardejar impunement camps de refugiats a Palestina. Per això abans com ara ens oposem a la guerra i a l’ocupació de l’Iraq.

En tercer lloc, no podem oblidar que el 9 d’octubre es el Dia Nacional del País Valencià, la data que commemorem el nostre naixement com a poble de la mà del rei en Jaume I, i que han estat les reivindicacions dels nostres drets i llibertats nacionals les que han donat contingut i ens han fet eixir al carrer any rere any en aquesta data, per això:

PELS DRETS NACIONALS, Aquest any hem eixit al carrer, per defensar una vegada més la nostra llengua, el valencià, la nostra variant enriquidora de la llengua catalana, una llengua que hem de parlar, que hem d’escriure, que hem de llegir, que hem d’utilitzar sempre. Que hem de defensar la seua unitat, al carrer, a l’escola, al treball, i també a Europa. L’ús, la normalització i la unitat de la llengua, son les tres pates sobre les que es recolza el seu futur, un futur atacat pels hipòcrites, que mentre emboliquen la troca amb el nom, es neguen a qualsevol projecte de fomentar el seu ús i la seua normalització. Ara es el moment d’exigir amb normalitat el requisit lingüísitic per l’accés a la funció pública, començant pels ajuntaments i seguint per la Generalitat i acabant per totes les administracions. És la prova del cotó, per als que diuen que defensen el valencià i sempre neguen el seu ús. Les valencianes i els valencians que vivim i treballem en la nostra llengua, els que la estimem, els que com deia Joan Fuster considerem que és “la part més viva de la nostra nacionalitat”, no ens fa por dir-li català, per que no hem d’oblidar que quan ells eren tots franquistes i s’havien passat al castellà, nosaltres omplirem els carrers de valència amb pintades de “parlem valencià”.

PELS DRETS NACIONALS, no hem d’oblidar, que s’ha obert el debat sobre un nou model d’Estat en el que les valencianes i els valencians hem de dir la nostra, exigint un estatut de primera que reconega la nostra condició de nacionalitat històrica i permeta un enfortiment del òrgans d’autogovern, que arbitre la dissolució anticipada de les Corts, que incremente la participació ciutadana, que reduesca la clàusula d’accés a les Corts valencianes del 5% al 3% dels vots vàlids emesos, que millore la vertebració del país amb una llei de comarques, que facilite la participació directa del País Valencià en la Unió Europea... Un estatut que permeta una ampliació del nostre autogovern amb la incorporació de noves competències en ensenyament, administració local, justícia, treball, ports, aeroports, carreteres i trànsit, hisenda i policia autonòmica.

Un estatut que reconega la unitat de la llengua catalana, fent oficial la doble denominació valencià/català, que incorpore altres símbols del nostre País Valencià com el Penó de la Conquesta o l’escut reial de Pere el Cerimoniós, i que prioritze les relacions amb els altres països de llengua catalana, que al seu preàmbul reconega el dret a l’autodeterminació, que permeta que el poble valencià decidesca lliurement el seu futur.

PELS DRETS NACIONALS hem de denunciar les agressions que hem partit durant els darrers vuit anys per part del “Govern nacionalista espanyol” del Sr. Aznar i els seus partidaris, que reinventant sense dir-ho, el slogan de “una , grande y libre” ara amagat sota això del “Patriotismo Constitucional”, han vingut negant la realitat plurinacional, pluri-regional, pluricultural i plurilingüe d’allò que ells venen anomenat España, unes agressions que creiem superades amb el canvi de govern i a les que darrerament s’han apuntat altres personatges del PSOE.

Per acabar volem denunciar que el País Valencià viu, una situació d’emergència social, nacional i territorial, amb un govern del PP, presidit pel Sr. Camps instal·lat en la ineficàcia, les baralles pel poder, l’autoritarisme, la demagògia, la manipulació de canal 9 i de tots els mitjans que controla, el malbaratament dels pocs recursos que tenim les valencianes i els valencians en Terra Mítica i obres faraòniques, sense prendre cap mesura davant la crisi industrial i sense preparar la nostra economia per a la disminució de fons europeus. Instal·lat en el sectarisme i l’anticatalanisme (coartada del seu nacionalisme espanyol), que nega qualsevol projecte d’Arc Mediterrani, el que ens aïlla d’Europa i que divideix a les valencianes i els valencians amb la seva pretensió de dur aigua del Ebre o al Vinalopó per mitjà d’uns transvasaments, cars des del punt de vista econòmic i mediambiental, negant-se a qualsevol altra alternativa.

Per superar aquesta situació d’emergència, pels nostres drets nacionals i socials i per la defensa del territori, cal que fem fora al PP democràticament dels governs i de les institucions del País Valencià, i per això cal la unitat, el compromís i la mobilització de les dones i els homes en la tasca d’aconseguir un canvi democràtic al País Valencià.