RESULTATS DE LA COMISSIÓ TÈCNICA D'AVALUACIÓ DE LA VIABILITAT DEL TRANSVASAMENT XÚQUER-VINALOPÓ (31 de gener de 2005) El passat 25 d'agost de 2004, s'encetà a iniciativa del Ministeri de Medi Ambient, el funcionament d’una Comissió Tècnica amb l'objectiu d'avaluar la viabilitat del transvasament Xúquer-Vinalopó, especialment en relació amb les condicions posades per la Comissió Europea per tal de co-finançar aquest projecte amb 80 milions d'euros dels Fons Europeus FEDER. Aquesta Comissió, de la qual formava part Xúquer Viu, decidí crear un Grup d'Experts Tècnics per realitzar els treballs. En aquest Grup participaren tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, del Ministeri de Medi Ambient, d'Aguas del Júcar, S.A., dels Usuaris del Transvasament, de la USUJ (principalment regants tradicionals a València), dels Regants del Xúquer a la Manxa, de la Generalitat Valenciana i de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Aquests treballs tenien com a objectiu determinar l'existència o no de cabals suficients per ser transvasats al Vinalopó, una vegada cobertes les necessitats dels usuaris del Xúquer, així com les necessitats ambientals del Xúquer i de l'Albufera de València. Al llarg del desenvolupament d'aquests treballs, en principi amb una durada de 2 mesos però que es va extendre fins a 5 mesos, quedaren paleses les següents situacions: 1. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer no té cap estudi sobre els cabals ambientals necessaris per al Xúquer (encara que existeix un Programa de Treball en aquest sentit des de 1998 que, pel que sembla, no s'ha executat) 2. Hi haguè una manipulació del model utilitzat per a fer els informes enviats al Banc Europeu d'Inversions i a la Comissió Europea per tal que isqueren cabals suficients per a transvasar al Vinalopó quan en realitat no els hi havia. Mentre en el text de la memòria del projecte posaven que es transvasarien "sobrants" (mínima prioritat), en el model matemàtic de simulació dividien les demandes del Vinalopó en urbana (35 Hm3/any) i agrícola (45 Hm3/any), posant la màxima prioritat en la urbana, per davant dels drets històrics de reg de la Ribera. D'aquesta manera, sempre eixia aigua per al Vinalopó, a costa de les necessitats ambientals del riu, de l'Albufera i dels regadius de la Ribera. 3. La situació deficitària del riu es deu fonamentalment a la sobreexplotació de l’aqüífer 8.29 de la Manxa Oriental, del qual s'extrau, de manera incontrolada, aigua per als regadius subvencionats d'aquesta zona, des de principis de l’any 1980. En cap moment es considerà cap mesura de control d'aquesta pràctica depredatòria del recurs. 4. El riu Xúquer no té aigua, ni tan sols per poder assegurar un cabal ambiental, ni per al mateix riu, ni per a l'Albufera de València. Encara que es mantingués la situació actual de cabal ecològic zero (màxim 1 m3/seg), 100 Hm3/any per la Albufera (retorn de regs tradicionals, precipitacions, etc.) i la modernització al 100% dels regadius tradicionals de la Ribera no hi hauria suficient aigua per a transvasar al Vinalopó. Davant d’aquesta situació, i encara que des del principi es declinà la possibilitat d'estudiar tant les alternatives al transvasament proposades per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua com les presentades pels regants del Xúquer (USUJ), els tècnics de la Confederació decidiren crear una alternativa que donara aigua al transvasament: punxar l’aqüífer de la Plana de València -reserva d'aigua per a la Ribera en cas de sequera greu-, situat sota L'Albufera i extraure’n entre 40 i 70 Hm3/any per tal de transvasar-los al Vinalopó. És a dir, deixar la Ribera sense cap recurs de reserva en cas de sequera, explotant unes aigües subterrànies de les quals no tenen encara cap estudi científic complet sobre la dinàmica de l’aqüífer, sinó un conjunt d'estimacions de dubtosa fiabilitat, tal com els mateixos tècnics de la Confederació reconeixen en un estudi de l’any 2003. D'aquesta manera, i sota l'eufemístic títol d "Ús conjunt d'aigües superficials i subterrànies" presenten tot un ventall d'escenaris que justifiquen el transvasament del Xúquer al Vinalopó. Cal dir que en la declaració d'impacte ambiental del projecte, publicada en el BOE del 16 de gener de 2001, se sosté amb caràcter taxatiu que el transvasament no afecta de cap manera les aigües subterrànies. En aquest context, els representants de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua decideixen el 28 de gener abandonar el Grup d'Experts, a causa del caràcter equívoc de l’informe que s'estava redactant per a ser presentat en la reunió del 31 de gener, que replegava tota una sèrie d’ escenaris allunyats dels objectius amb els que s’havia constituït l'esmentat Grup d'Experts. El 31 de gener de 2005 tingué lloc la segona reunió de la Comissió Tècnica en què participà Xúquer Viu. En aquesta reunió es repartí el document elaborat pel Grup d'Experts, en el qual no apareixia cap conclusió sobre si el transvasament era viable o no. També la Fundació Nova Cultura de l'Aigua presentà el seu document de síntesi i conclusions, en el qual s'argumentava amb claredat i amb xifres, la inviabilitat del transvasament. En aquesta reunió estava present el Sr. Jaime Palop, Director General de l'Aigua del Ministeri de Medi Ambient, qui, després de dir que aquest projecte "es un ejemplo de lo que no se debe de hacer", enuncià la decisió que ja tenia presa amb anterioritat: tirar endavant amb les obres del transvasament, deixant fora les quantitats assignades per a usos urbans de la costa d'Alacant, i enviant per la conducció una quantitat "entre 12 y 62 hm3/año que se determinará cuando se estudien las necesidades ambientales". Resulta al menys sorprenent que al mateix temps que es presentava l'informe a la Comissió Tècnica, que suposadament hauria de discutir-lo per tal d'arribar o no a alguna conclusió, ja que els experts no havien sigut capaços, el representant del Ministeri vinguera sense cap complex a "resoldre el tràmit" amb una decisió presa, sense que res del que es diguera en aquesta Comissió ampliada, es tinguera en compte. Des de qualsevol punt de vista, un clar exemple de "tarannà" en la política hídrica. El que va dir la premsa sobre la reunió del 31 de gener de 2005
|
|