JA NI HA PROU!

ALBALAT DE LA RIBERA

16 de setembre de 2006

Amics i amigues:

El Xúquer ha estat sempre el riu valencià per excel·lència, el cor de l'aigua per als valencians i valencianes. Per ell mateix aporta la meitat de l'aigua de tot el País Valencià. Durant molts segles, ha alimentat una agricultura llegendària d'horts, arrossars i tarongerars. Ha mantingut l'Albufera sana i plena de vida. I després de tot açò, encara arribava a Cullera viu i amb força, fertilitzant la mar i renovant la sorra de les platges.

Ha estat ara, en un temps on l'especulació urbanística i el saqueig del medi ambient no tenen mesura, quan el Xúquer es troba en greu perill. Sobreexplotat, quasi sense cabal i fortament contaminat per la cobdícia d’uns i la indolència d’altres.

En tal sols unes setmanes ens hem trobat: el riu sense cabal, quasi completament sec com s’ha pogut veure a Gavarda o a Alberic, l’extensió de la llentilla d’aigua, una planta pròpia d’aigües estancades, entre Albalat i Polinyà, i per rematar una catàstrofe ecològica amb la mort de 10.000 peixos a Alzira.

Sense aigua no hi ha riu i sense qualitat no hi ha vida. I al nostre riu li neguen un cabal suficient i contaminen les seues aigües.

El 28 de maig de 2005 milers de persones de tota la Ribera i d’altres comarques valencianes, molts dels que estem hui ací, eixirem als carrers de Sueca contra el transvasament projectat entre el Xúquer i el Vinalopó. Aquella manifestació va aconseguir capgirar el projecte insostenible de transvasament, canviant la presa des de Cortes de Pallàs, que suposava fer-nos un forat a 100 Km del riu, per altra situada a la Marquesa al final del riu.

Però en aquella històrica data no sols es manifestàrem contra el transvasament, el que demanàvem ahir, hui i sempre és un Xúquer, una Albufera i uns aqüífers vius. Xúquer Viu, que som tots i totes, no va a nàixer per a parar un transvasament, va nàixer amb l’objectiu de recuperar plenament el nostre riu.

Ara quan ha passat més d’un any de la manifestació de Sueca constatem que el Xúquer està pitjor que mai, malgrat la voluntat expressada de manera unànime pel veïns i veïnes de la Ribera. En aquests moments estem a un pas de que el problema ambiental es transforme en un problema sanitari.

Des de Xúquer Viu ja portem temps advertint sobre la degradació creixent del riu, una responsabilitat que és compartida per les distintes administracions locals, autonòmiques i estatals.

Cal recordar que la principal causa dels mals del nostre riu és el Pla de Conca del Xúquer de 1997, resultat de pacte entre el Sr. Zaplana, president de la Generalitat Valenciana, i el Sr. Bono, president de la Junta de Castella la Manxa. Mitjançant aquest Pla, no sols es va aprovar el transvasament Xúquer-Vinalopó, sinó que és van legalitzar centenars de pous fora d’ordenació a l’aqüífer de la Manxa Oriental, legitimant la sobreexplotació d’aquestes aigües subterrànies i condemnant al Xúquer a perdre el seu cabal de base. Naturalment que estem travessant una període de sequera, però amb un altre Pla de Conca aquestes situacions no serien tan agudes com ara i el riu podria tindre aigua suficient.

Els ajuntaments que no controlen els seus abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials o no s’asseguren que els nous polígons industrials compten amb infraestructures de depuració pròpies també són responsables de la contaminació del riu.

El Ministeri de Medi Ambient i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no han actuat amb la diligència i valentia necessàries per evitar que el riu es trobe en una situació agònica. Malgrat haver acceptat canviar la presa a Cortes de Pallàs, no han pres les decisions ni han posat els mitjans necessaris per començar un procés de recuperació integral del riu. En les mans del Ministeri i de la Confederació està la part més important de les solucions per al Xúquer.

No es pot consentir que mentre el riu Xúquer agonitza i els regadius tradicionals veuen restriccions entre un 43% i un 60% continue amb total impunitat la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental. L’escàndol arriba a l’extrem que la restricció per a les extraccions d’aquest aqüífer haja segut enguany únicament d’un 5%. 

Cal aplicar urgentment mesures estructurals i definitives per part de les administracions responsables:

S’ha d’iniciar la declaració d’aqüífer sobreexplotat per a l’aqüífer de la Manxa Oriental i aprovar un pla d’ordenació per a la seua recuperació. Fins l’aprovació del pla i, tal com indica la llei, s’hauran d’establir les limitacions de les extraccions que siguen necessàries com a mesura preventiva i cautelar. 

S’ha d’encetar urgentment el procés per tal de fer un nou Pla de Conca del Xúquer, aplicant plenament la Directiva Marc de l’Aigua, on prime la protecció i recuperació dels sistemes aquàtics i el respecte al regadius tradicionals. Aquest Pla haurà d’establir un cabal ecològic adequat per al nostre riu que hui en dia no té.

S’ha d’elaborar un Pla de Recuperació Integral del Xúquer amb participació ciutadana i finançament suficient que aborde els dos principals problemes que té el riu: falta de cabal i contaminació de les aigües.

S’ha de canviar, començant per la nostra pròpia comarca,  l’actual model de creixement urbanístic incontrolat, que amenaça els nostres escassos recursos hídrics, decretant una moratòria urbanística i una nova legislació que regule l’ordenació del territori.

Els ciutadans i ciutadanes de la Ribera i de tot el País Valencià no podem ser còmplices de la mort del riu que ha donat nom i vida a la nostra comarca. El Xúquer dibuixa el nostre paisatge, és un referent central de la nostra identitat, de la nostra cultura i de la nostra manera de viure.

Ara més que mai cal defensar-lo amb fermesa.