LEVANTE 4-04-06
|
Clar com l´aigua? |
|
|
|
JOSEP M. JORDÁN GALDUF - CATEDRÀTIC D´ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA |
Assistim
en l´actualitat a una nova campanya publicitària de la
Generalitat Valenciana, sobre el tema de l´aigua, que sembla
d´un dubtós talant moral. No només perquè
és una considerable despesa pressupostària, dels diners
de tots, en una partida d´interés més bé
particular (quan hi ha tan gran dèficit a la Generalitat i
tantes necessitats socials per cobrir), sinó perquè,
per damunt de tot, resulta tendenciosa i amaga la veritat del
problema de l´aigua (amb la sospitosa pretensió de
manipular els ciutadans).
Patim d´escassesa d´aigua
a la Comunitat Valenciana? En virtut de què? De l´agricultura?
Això s´indicava fa temps, però ara sabem que els
agricultors hi són agafats només com una excusa (com un
instrument per a unes altres intencions). La forta expansió
urbanística se´ns revela com el factor de demanda més
important, amb un interés circumscrit principalment a grups (i
negocis) privats. Per exemple, el Consell acaba de donar llum verda
al procés per poder urbanitzar 18 milions de metres quadrats i
més de 47.000 vivendes al voltant del parc temàtic de
Mundo Ilusión (a càrrec de Marina d´Or), mentre
que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
assegura que només 10 dels 300 PAI que hi ha en marxa tenen
garantida l´aigua.
La solidaritat interterritorial que
es reclama, és amb aquesta finalitat? Resulta tan inútil
l´aigua de l´Ebre que va a parar a la mar? El dret de
l´aigua on acaba, més enllà de les necessitats
bàsiques? Si hi ha escassesa d´aigua és,
sobretot, perquè hi ha un allau de PAI, mentre manca una
directiu clara i ferma per promoure la conservació dels
recursos naturals, el seu ús sostenible i garantir la qualitat
de vida. Quina és la repercussió sobre el medi ambient
de tot això? Com es gestiona el recurs de l´aigua? Quin
és el seu nivell de qualitat? Quin el seu preu adequat?
La
recent publicació del llibre de Lluís Romero, L´aigua
al Camp de Túria (el flux des d´una perspectiva
sistèmica), publicat per l´Institut d´Estudis
Comarcals del Camp de Túria y la CAM, provoca aquestes
reflexions. És un treball sobre els recursos hídrics de
la comarca, com una mostra del que passa al conjunt de la Comunitat.
Un treball que aporta una visió documentada i rigorosa sobre
el tema, i afavoreix un ample debat públic per superar els
missatges maniqueus i simplistes que constantment se´ns tracten
d´imposar.
L´objectiu del llibre és fer un
diagnosi de la situació qualitativa i quantitativa de l´aigua
al Camp de Túria, analitzant l´oferta (o les
disponibilitats) i la demanda (derivada de les distintes activitats),
tot ressaltant el repte que suposa la bona gestió d´un
recurs tan valuós i estratègic. Precisament, una de les
principals conclusions de l´estudi és aquesta: la
necessitat de millorar la gestió de l´aigua i evitar la
seua degradació, més que reivindicar recursos externs
per les activitats presents i futures. Sembla que som davant un model
de gestió i de desenvolupament un tant insostenible, i això
cal revisar-ho en bé del nostre futur.