LEVANTE 4-04-06


Clar com l´aigua?

 

JOSEP M. JORDÁN GALDUF - CATEDRÀTIC D´ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA


Assistim en l´actualitat a una nova campanya publicitària de la Generalitat Valenciana, sobre el tema de l´aigua, que sembla d´un dubtós talant moral. No només perquè és una considerable despesa pressupostària, dels diners de tots, en una partida d´interés més bé particular (quan hi ha tan gran dèficit a la Generalitat i tantes necessitats socials per cobrir), sinó perquè, per damunt de tot, resulta tendenciosa i amaga la veritat del problema de l´aigua (amb la sospitosa pretensió de manipular els ciutadans).

Patim d´escassesa d´aigua a la Comunitat Valenciana? En virtut de què? De l´agricultura? Això s´indicava fa temps, però ara sabem que els agricultors hi són agafats només com una excusa (com un instrument per a unes altres intencions). La forta expansió urbanística se´ns revela com el factor de demanda més important, amb un interés circumscrit principalment a grups (i negocis) privats. Per exemple, el Consell acaba de donar llum verda al procés per poder urbanitzar 18 milions de metres quadrats i més de 47.000 vivendes al voltant del parc temàtic de Mundo Ilusión (a càrrec de Marina d´Or), mentre que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura que només 10 dels 300 PAI que hi ha en marxa tenen garantida l´aigua.

La solidaritat interterritorial que es reclama, és amb aquesta finalitat? Resulta tan inútil l´aigua de l´Ebre que va a parar a la mar? El dret de l´aigua on acaba, més enllà de les necessitats bàsiques? Si hi ha escassesa d´aigua és, sobretot, perquè hi ha un allau de PAI, mentre manca una directiu clara i ferma per promoure la conservació dels recursos naturals, el seu ús sostenible i garantir la qualitat de vida. Quina és la repercussió sobre el medi ambient de tot això? Com es gestiona el recurs de l´aigua? Quin és el seu nivell de qualitat? Quin el seu preu adequat?

La recent publicació del llibre de Lluís Romero, L´aigua al Camp de Túria (el flux des d´una perspectiva sistèmica), publicat per l´Institut d´Estudis Comarcals del Camp de Túria y la CAM, provoca aquestes reflexions. És un treball sobre els recursos hídrics de la comarca, com una mostra del que passa al conjunt de la Comunitat. Un treball que aporta una visió documentada i rigorosa sobre el tema, i afavoreix un ample debat públic per superar els missatges maniqueus i simplistes que constantment se´ns tracten d´imposar.

L´objectiu del llibre és fer un diagnosi de la situació qualitativa i quantitativa de l´aigua al Camp de Túria, analitzant l´oferta (o les disponibilitats) i la demanda (derivada de les distintes activitats), tot ressaltant el repte que suposa la bona gestió d´un recurs tan valuós i estratègic. Precisament, una de les principals conclusions de l´estudi és aquesta: la necessitat de millorar la gestió de l´aigua i evitar la seua degradació, més que reivindicar recursos externs per les activitats presents i futures. Sembla que som davant un model de gestió i de desenvolupament un tant insostenible, i això cal revisar-ho en bé del nostre futur.